Ser ostatge és pitjor que estar a la presó. A la presó, saps per què ets allà i en quina data sortiràs. Quan ets ostatge, ni tan sols tens aquestes referències. No tens res”, assegura Christophe André, membre d’una ONG mèdica a la regió del Caucas i segrestat durant la seva primera missió humanitària el 1997. Així comença un captiveri que no sap quan acabarà ni tan sols si sortirà viu.

Després de nombroses trobades amb ell, Guy Delisle decideix contar la seva història. Un testimoni esgarrifós, angoixant i, de vegades, impredictible, en què cada vinyeta mostra els dubtes i la llarga espera d’un home la vida del qual es pot interrompre en qualsevol moment. L’autor de Pyongyang, Shenzhen, Cròniques birmanes i Cròniques de Jerusalem aconsegueix posar en imatges d’una gran subtilesa la història i les peripècies d’un ostatge a Txetxènia. Christophe André passarà en total 111 dies a les mans dels seus segrestadors.

El lector assisteix a les reflexions i als alts i baixos a l’estat d’ànim d’un home sotmès a un suspens continu, malgrat que la seva vida quotidiana es redueix a estar emmanillat en una petita habitació: uns raigs de sol que es colen a través de les planxes que tapien la seva única finestra constitueixen el contacte escàs amb l’exterior.